El Mago de Oz

Jordina Chalons Casas
Març de 2009

Títol del llibre: El Mago de Oz
Autor: L. Frank Baum
Il·lustrador: Javier Pagola
Traductor: Herminia Dauer Cirlot
Editorial: Galaxia Gutenberg/ Círculo de Lectores


1. Com justifica el llibre aquesta frase?

“S’ha d’educar sobre les relacions, enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats”

El Màgic d’Oz és una novel·la molt infantil, que potencia la idea de grup. Gràcies a aquest grup els personatges es descobreixen, es coneixen a ells mateixos i aconsegueixen les seves fites. Sols no ho farien.

A través de les aventures els personatges s’adonen que es necessiten i que, gràcies a la idea de grup, de mantenir-se units, es complementen i superen els imprevistos i dificultats que troben en el camí.

La novel·la destaca l’amistat com un valor ferm que comporta estimació, cooperació i ajut. Això és fonamental per créixer i construir la nostra pròpia identitat. Amb l’amistat i la unió dels protagonistes s’aconsegueixen objectius que haguessin estat impossibles si qualsevol dels personatges ho hagués intentat en solitari i sense ajuda de la resta de l’equip. És a través del grup que creixem i ens identifiquem. La unió de varies persones dèbils pot arribar a derrotar a un personatge que té una força superior a ells.




2. Les bruixes o fades a “El Mago de Oz”. Com les identifica física i psicològicament? (Cita frases del llibre)

· La Bruixa bona del Nord:

“ Los sombreros de los hombres eran azules. El de la mujer era blanco, y ésta llevaba además una túnica blanca que le caía a pliegues desde los hombros, con pequeñas estrellas que brillaban a la luz del sol como diamantes...”. Pàgina 20

“... Sin embargo, la mujercita parecía mucho más vieja, pues su cara estaba cubierta de arrugas, su pelo era casi blanco, y se la veía caminar con cierta rigidez”. Pàgina 20

La Bruixa bona del nord apareix a la terra dels Munchkins. És una anciana de cabell canós i amb un caminar molt rígid. Vesteix un traje blanc amb estrelles. És una bruixa bona i la gent l’estima.

· La buixa dolenta de l’Est:

“ En efecto, por debajo del poderoso madero que servía de base a la casa asomaban dos pies calzados con puntiagudos zapatos de plata” Pàgina 22

“La Malvada Bruja del Este, como te he dicho –repritió la anciana-. Ha tenido esclavizados a totdos lon Munchkins, haciéndoles trabajar día y noche durante largos años. Ahora son libres y te agradecen el inmenso favor”. Pàgina23

Aquesta bruixa viu a la terra dels Munchkins. Va morir aixafada per la casa de la Dorothy, per la qual cosa es desconeix el seu aspecte físic i la roba que portava, a excepció de les seves sabates puntxagudes i platejades. Era dolenta i poderosa, tenia un caràcter amarg i inquisidor i tenia eclavitzats els habitants d’aquella zona.




· La Bruixa dolenta de l’Oest:

“La Malvada Bruja del Oeste tenía un solo ojo, pero éste era tan poderoso como un telescopio y podía verlo todo. Sentada en la puerta del castillo, miró casualmente a su alrededor y descubrió a Dorothy dormida en el campo, rodeada de sus amigos. La distancia que les separaba era grande, pero a la Bruja le molestó verles en sus dominios y tocó un silbato de plata que llevaba colgado del cuello”. Pàgina 116-117

Es desconeix l’aspecte físic d’aquesta bruixa. Tan sols es menciona que té un únic ull. Per la descripció que se’n fa en el llibre podem observar que es tracta d’una bruixa molt inquisidora, com la de l’Est.

· La Bruixa bona del Sud:

“Les pareció muy joven y hermosa. Tenía el cabello de un intenso y bello color rojo, y le caía en dos cascadas de bucles sobre los hombros. Lucía un vestido blanco como la nieve, pero sus ojos eran azules y miraron con cariño a la niña” Pàgina 199

La Bruixa bona del Sud era una bonica noia jove, de cabells vermells i arrissats. Els seus ulls són blaus. És bona i bondadosa i ajuda a Dorothy i als seus amics a aconseguir allò que desitgen.


3. El camí de les rajoles grogues

Oz és una monarquia màgica i imaginaria que es representà per primer cop al llibre “El maravilloso mago de Oz” l’any 1900.

Observem com la Terra d’Oz té forma rectangular i es divideix diagonalment en quatre països:
- El país de Munchkin (est)
- El país de Winkie (oest)
- El país de Gillikin (nord)
- Els país de Quadling (sud)

Al centre hi ha la ciutat “Esmeralda”.

No obstant això, llegint el llibre ens adonem que els personatge no van al país del nord, simplement se’ns menciona la terra, però els protagonistes no hi tenen cap aventura.

És molt important conèixer el context en el qual s’emmarca l’obra, ja que aquesta conté una gran quantitat de simbolismes que critiquen el populisme americà. Una gran quantitat de marques referents a qüestions polítiques, socials i ideològiques de l’època en la qual fou escrita.

Alguns autors afirmen que les rajoles grogues representen l’or. L’or que condueix a la ciutat “Esmeralda”. La Dorothy camina amb sabates platejades sobre les rajoles grogues, la qual cosa representa el desig de l’autor de supremacia de la plata sobre l’or.





L’autor ens demostra que moltes vegades els problemes amb els que ens trobem estan dins de nosaltres mateixos i no existeixen realment. Prova d’això és que els personatges que acompanyen a Dorothy descobreixen al llarg del relat que les carències que creien tenir no eren més que un producte de la seva imaginació i, de fet, la pròpia Dorothy descobreix al final de l’obra que la solució al seu problema estava al seu abast des del principi.

El camí de les rajoles grogues serveix a la Dorothy i als seus companys de viatge descobrir com són. És un símbol de creixement personal, és el camí de la vida, amb dificultats i perills, però que es superen gràcies a la unió i a la idea de grup de la qual parlàvem abans. El “Mago de Oz” és un llibre que explica les nostres pròpies descobertes, ens explica les nostres pròpies històries, però de manera idealitzada.

El camí té moltes corbes i girs, tot i que al mapa es presenti com una línia recta. Aquestes corbes són un metàfora del creixement personal, el camí suggereix que la via de la realització personal no és només tortuosa, sinó que està plena d’obstacles perillosos que ens serveixen per enfortir els nostres propòsits i il·luminar les nostres capacitats personals.