MAGO DE OZ

Títol: El Mago de Oz.
Autor: L. Frank Baum.
Editorial: Juvenil Alfaguara.
Il·lustracions: W. W. Denslow.

1. S’ha d’educar sobre les relacions, enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats.

El llibre del Mag d’Oz és més que un llibre d’aventures, és una mostra de l’amistat, de respecte i companyonia amb la gent que ens envolta. La novel·la procura ensenyar als lectors el que és la intel·ligència, el valor i l’amor mitjançant els paradigmàtics personatges de l’ espantaocells, el lleó i el llenyataire. El sentit del viatge iniciàtic que suposa tota la trama, amb Dorotea avançant per un camí de rajoles grogues i trobant-se amb una sèrie d’incidents que la faran avançar en el seu viatge de condició adulta, cap a la maduració personal. Però per arribar a aquesta fi és necessari tenir l’ajuda d’altres persones, un sol pot ser que no se’n surti.
Cal tenir present que per a créixer a nivell personal és necessari les aportacions i, per tant, les relacions amb altres persones. I fer veure que nosaltres com a elements individuals podem aportar coses a la gent que ens envolta i aquests a nosaltres.

2. Les bruixes o fades a El Mag d’Oz. Com les identifica físicament i psicològicament.

“Había sólo cuatro brujas en la tierra de Oz, y dos de ellas, las que viven en el Norte y en el Sur, son brujas buenas. Sé que esto es cierto porqué yo soy una de ellas, y no puedo estar equivocada. Las que habitan en el Este y Oeste eran, en efecto, brujas malvadas (...) Pàg. 22
La Malvada Bruixa de l’Oest només tenia un sol ull, però aquest era tant poderós com un telescopi, i podia veure per totes parts. Aquesta bruixa ataca a Dorotea i als seus amics amb animals diferents tipus. És una bruixa molt dolenta, temuda pels seus esclaus, els “Guiñones”.
La Malvada Bruixa de l’Est és una bruixa dolenta que viu a la terra dels Munchkins. Quan Dorotea arriba a Oz, la seva casa cau del cel sobre la bruixa i la mata. Ens podem fer una idea de la seva maldat quan una vella li diu a Dorotea: “- Era la malvada bruja del Este, como dije –replicó la viejecilla-. Ha mantenido sometidos a los Mascones durante muchos años, haciéndoles trabajar como esclavos, día y noche. (...).” pàg. 21. Però el seu aspecte físic el desconeixem.
La Bruixa Bona del Nord apareix en la terra dels Munchkins quan Dorotea arriba. La bruixa “llevaba una túnica blanca que colgaba de sus hombros formando pliegues; sobre la túnica había salpicadas unas estrellitas que brillaban al sol como diamantes”(pàg. 20). La bruixa era molt vella, “ su rostro estaba cubierto de arrugas, sus cabellos eran casi blancos, y caminaba con bastante rigidez”. (Pàg. 20). Aquesta bruixa li dona les sabates de plata a Dorotea i un petó per protegir-la al llarg del seu viatge.
La Bruixa Bona del Sud “es la más poderosa de todas las brujas, y reina de los Cabezudos y reina sobre los Cabezudos” (pàg. 197). El seu aspecte era més juvenil que les altres tres bruixes: “Aparecía hermosa y joven a los ojos de los viajeros. Sus cabellos eran de color rojo intenso y caían en bucles abundantes sobre sus hombros. Su vestido era inmaculadamente blanco, pero sus ojos eran azules” (pàg. 237)

3. El camí de les rajoles grogues.

El país d’Oz té una forma rectangular, dividida en 5 regions:
§ País de Munchkin.
§ País de Quadling.
§ País de Winkie.
§ País de Gillikin.
§ I al centre la ciutat Esmeralda (la ciutat de l’esperanza?).
§ A més de les dues zones tant dures com són els deserts.
Aquest mapa ens ajuda a tenir una idea més concreta del viatge de Dorotea i dels seus amics que es troba al inici de la seva aventura.
Una aventura que pretén ser una metàfora de la vida. Al llarg de la nostra vida trobem entrebancs que hem de superar per continuar endavant, les persones que ens ajuden i ens enriqueixen en el nostre creixement personal. Però aquest camí, el de les rajoles grogues i el de la vida, estan plens de mentires (com per exemple el cas del Mag d’Oz que te a tothom enganyat en quan a la seva personalitat), d’enveges (el cas de la Bruixa de l’Est que li vol prendre les sabates de plata a Dorotea per ser ella més poderosa).
El camí de les rajoles grogues no és un camí fàcil, tampoc es del tot recte. Els seus giravolts es poden comparar amb les voltes que dona la vida.